BENVINGUDA a la PARTICIPACIÓ

PRIMERA PREMISSA: PRACTICITAT

Tots hem de posar un plat a taula i donar treball i coneixement no entra dins els paràmetres pràctics i competitius d’una economia capitalista de producció i consum. La definició de pràctic la dona el context econòmic que preval en un territori concret, ja que en una societat comunista, ser pràctic és ser comunista, i en una societat capitalista, ser pràctic és ser capitalista. En un sistema com el nostre, el voluntariat no és pràctic, pot ser en un futur sí que ho serà.

SEGONA PREMISSA: REALITAT

Per altra banda, l’economia cooperativista, que es basa en el voluntariat, també pot ser corruptible, com totes les millors idees del món i comportar que les llibertats individuals sobre les quals es basen les estructures democràtiques, quedin saturades amb debats interminables, confusió i immobilisme provocat.

Malauradament, l’immobilisme és un benefici cercat activament des de la política, dret, administració, economia i molts d’altres, és part de la retòrica funcional per bloquejar a les persones en l’exercici dels seus drets, sigui quina sigui l’estructura econòmica contextual. El voluntariat, com que no és pràctic, genera l’absolut-oposat, és a dir, la immobilitat per comoditat, i si a més hi ha agents saturadors actius, aquesta immobilitat queda cronificada.

Qui supera aquest estat d’immobilitat i fa el salt cap a la impracticabilitat del voluntariat, és perquè ja té la racionalitat saturada de veure coses que no van bé i es poden fer millor i es pregunta: “jo puc contribuir que es facin millor les coses?, no!… només soc una persona!… t’imagines?…no, no m’ho crec… només soc una persona”… fins que ser o no ser una persona ja no importa, sinó Què significa existir com a persona.

El voluntariat no és realista (així i tot, existeix i té estructures econòmiques, legals, internacionals i administratives reals, així com detractors reals). La immobilitat sí que és realista, per ser fàcil i pràctica. La gent amb imaginació som el borinot de la immobilitat, perquè ni ens atenim als principis pràctics imposats (definició de pràctic a partir del sistema econòmic que preval en l’entorn), ni ens quedem quiets i fem molt soroll, ni ens importa més el realisme de la realitat que el realisme dels anhels.

…Heretgia?

TERCERA PREMISSA: DUALITAT

Així doncs, com ho equilibrem? Doncs com el got que està mig ple o mig vuit, totes dues veritats coexisteixen alhora creant una tercera veritat: que el volum d’aigua és el mateix en les dues veritats, l’única diferència és la manera de mirar, si optimista o pessimista, però això no pot alterar físicament el volum d’aigua real que hi ha en el got, i, per tant, les dues són certes. I una quarta veritat: que el volum d’aigua el podem mesurar i adaptar, i la manera de mirar també. I una cinquena veritat: que és un escenari artificial amb el teu mirar com a objecte d’estudi.

Segur que se’n poden treure moltes més veritats d’una cosa tan senzilla com un got amb aigua a dins, però em quedo amb la tercera perquè parla del món de la matèria: Realitat i somni coexisteixen, practicitat i impracticabilitat també, coherència i incoherència… i entre totes les persones que participen en la vida social i pública, i que debaten i voten, es va trobant aquest equilibri funcional tan necessari.

Aquest projecte s’ha publicat per considerar que som una societat preparada i alerta, no és fe cega en la humanitat, que ja sabem que no som perfectes i això és precisament el que ens ajunta; no és idealisme romàntic, al que li encanten les grans causes perdudes i va de cap a la immortalització; no és imaginació revoltosa, que juga per pura curiositat; és ciència, és empirisme, a Barcelona, agost del 2021.

Com puc demostrar que és empirisme? De moment, la idea ja té un nom, un domini web, un llibre d’estil, una filosofia, un prototip funcional i una campanya que han sortit d’una sola persona, amb ple enteniment que no puc amarar a una idea d’aquesta naturalesa. Només pel principi de la coexistència de veritats oposades, la idea oposada ja existeix.

Quina veritat és més pràctica avui, la del Sunon o la coexistent?

Quina veritat serà més pràctica en cent anys, la del Sunon o la coexistent?

QUARTA PREMISSA: SINCRONIA

Un sistema econòmic, polític i social no es canvien de la nit al dia. Són construccions resultants de consciències sincròniques que han anat evolucionant en l’espai al pas del temps. Consciència, espai, temps i sincronia.

La Consciència de la Llibertat i Igualtat s’han anat desenvolupant des de la Revolució Francesa, fonamental per a la Democràcia. La Consciència de la Protecció Social va anar sortint als anys seixanta a diferents països Europeus (França, Alemanya, Regne Unit, Espanya…). La Consciència del Respecte al Medi Ambient i la Sostenibilitat, si recordes quan va començar és que estaves sincronitzada, si no ho recordes, és que no ho estaves o eres molt jove.

L’espai és aquí, als nostres barris, que els coneixem bé i sabem quantes hores de sol tenim a un dia d’hivern o a un dia d’estiu, si ens tapa la muntanya o l’edifici del davant. Coneixem bé els raconets dels nostres barris i com cau la llum del sol, a on està el banc per asseure’s que li dona l’ombra a l’estiu, o la font que traurà l’aigua calenta o l’aigua freda. Coneixem l’estructura de l’edifici en què vivim, sabem si les mitgeres instal·lades aïllen bé, o ens gelem de fred a l’hivern. Sabem si la terrassa de la comunitat és transitable o no, si aguantaria el pes d’unes plaques fotovoltaiques o s’ensorraria tot. Sabem si el vidre de les nostres finestres, és doble o no, si és eco o no. Sabem que l’arbre de la Jacaranda de la plaça de la Riera de Sant Miquel floreix al maig i queda coberta d’ombra fins que perd les fulles a la tardor. Coneixem la llum, coneixem l’escalfor dels nostres espais vitals. Empirisme, pur empirisme vital. I perquè no valorem tot aquest coneixement?, perquè no som Doctorats o Enginyers?, pot ser el teu coneixement li permetria fer millors projectes a l’especialista. Només si parléssim més.

El temps és ara, comencem ja a dissenyar com cobrirem els nostres bàsics per demà, no sigui cas els nous tirans del futur siguin els gegants energètics, causat per la nostra immobilitat avui.

La sincronia la decideix cada persona, en el seu espai, temps i consciència. Quan es dona, és quan el canvi és possible, i és meravellós ser part de la història.

Deixo el projecte Sunon a les mans dels Barris i Ajuntaments de Catalunya que ho desitgin perquè ho estudiïn i desenvolupin, conjuntament amb les persones professionals, els ciutadans i ciutadanes. L’equilibri es trobarà en la sincronia de consciències, espai i temps.