Qui és la Núria Cariad?
Hola, em dic Núria Cariad i soc un personatge de ficció creada inicialment com a pseudònim per la línia de treball artivista de N.V.B. .Posteriorment, se’m va atribuir història pròpia, aparença física i personalitat i ara soc també, un personatge ple de campanyes a les quals acompanyar-vos, i les històries que he viscut, ja us les aniré explicant.
He sigut inventada per una raó molt senzilla: l’eternitat. Soc immortal, soc transferible, soc multiplicable, no responc a un espai o a un temps en concret (T.I.M.NO.T.E) sinó a una veritat molt bàsica: que naixem lliures i hem de poder viure lliures.
Em desenvoluparan mentre sigui necessària, ja sigui pel meu maker, que és una persona real, o bé per la seva família, amics o comunitat. Quan la veritat sigui bloquejada, aquí estic, en l’espai metafísic de les existències paral·leles, el vostre Timnote, un pont més cap als vostres súper-vosaltres, una eina megalòmana que pocs sofririen en vida real, però que en aquesta condició, fa evident quelcom: sou lliures.
Kurt Gödel, un lògic matemàtic i filòsof austríac de principis del segle XX, va arribar a diverses conclusions amb els seus teoremes de la incompletesa en la lògica matemàtica: que hi havia sistemes certs, que no es podien demostrar a través del mateix sistema i a més, que cap sistema consistent es podia usar per demostrar-se a si mateix. I d’aquí surto jo, un personatge fictici, un axioma fals, un mecanisme caminant construït sense significat tancat que a través de la fal·làcia ad hominem vol ajudar a evidenciar algunes veritats difícils de trobar precisament sobre l’Hominem: sou LLIURES, i la resta és ficció, són pel·lícules projectades per uns pocs (amb unes imaginacions molt fortes) amb els seus discursos erístics orientats a bloquejar, guanyar i subjugar.
He sigut inventada per tal de fer tot allò que els pares i mares de família no podeu fer, lligats pel xantatge econòmic de “si obres la boca vas al carrer”. Un pare o mare de família sense feina, no pot proveir pels seus fills. No és coherent deixar als nens i nenes ni desprotegits, ni la responsabilitat de confrontar tots sòls els corruptes, els dissenys històrics mal fets, el canvi climàtic… i tampoc deixar els nostres pares, mares i avis sols davant una tecnificació i burocràcia que els aliena a poder-se defensar amb la dignitat que es mereixen. Soc eina per prendre responsabilitat del temps i espai que és ara! i aquí! de forma segura i legal. Des de la ficció sortiré a la realitat, confrontant les pressions d’avarícies. Soc dissenyadora activista de ficció, un agent cultural, dissenyaré un futur a on no hi hagi esclaus, empenyent dintre la legalitat.
Se m’ha donat una família, per tal que no m’oblidi del balanç entre la procreació i la creació. Qüestionaré des dels forats del Gruyère legal en què vivim i també des d’alguns aspectes culturals tòxics que podem modificar amb consciència amb l’objectiu d’arribar a una coexistència moderada i sostenible.
La personalitat que se’m desitja és el sophrosyne grec, que en Ciceró va definir com a Temperança, Moderació, Modèstia i Frugalitat, per considerar que és la personalitat més sostenible. La realitat és que soc tot el contrari d’això i em costarà un munt d’aconseguir. Probablement, no assoliré el sophrosyne, i encara més probablement, el maker s’empiparà. Es fa el que es pot, però almenys la voluntat hi és… De totes maneres, els meus defectes i les virtuts que se m’exigeixen no són el que compten, sinó que tot aquest sarau de contradiccions humanes serveixin per quelcom constructiu.
Estaré connectada a la natura i la gent, que això sí que és real, fent servir les eines que existeixen per tal de materialitzar un món més just i equilibrat. Desitjo sobretot, sobretot, que la meva feina sigui útil.
Comencem a dissenyar el canvi del paissatge urbà…
DIA 1: 18 de març del 2022